Sant Sebastià (el Postaler)

El far va ser el darrer dels edificis que es varen construir a la muntanya anomenada des de temps immemorials Sa Guarda, dins El Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes de 1851 del regnat d'Isabel II.

En principi el servei del far de Sant Sebastià exigia tres faroners, els quals s’ocupaven del manteniment dels equipaments i de registrar totes les incidències, a més d’atendre les visites sempre que el servei ho permetés.

Totes aquestes tasques han quedat reflectides en la documentació, avui conservada a l’Arxiu Municipal de Palafrugell, fins arribar al final del segle XX: les modernitzacions tècniques i l’automatització han anat reduint el personal necessari, i l’últim faroner de Sant Sebastià en va marxar l’1 d’agost de 1999.

Dins la nova ordenació de fars dictada l’any 2000, per l’Autoritat Portuària de Barcelona, l’Ajuntament de la població ha redactat ja la proposta L’ús públic del far de Sant Sebastià de la Guarda i està preparant un projecte de les reformes que cal efectuar a la finca per a destinar-la a usos culturals i lúdics vinculats amb el mar.

Avui per avui però, i sense grans canvis respecte el postaler, el Far de Sant Sebastià és un dels més ben conservats de tots els que hem visitat.



Textos i imatges extrets de la web de l'Ajuntament de Palafurgell

El Far de Sant Sebastià (far 31250/F) Palafrugell

Situació: cap de Sant Sebastià L: 41º53’N / l: 03º12’E.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 167,30 metres.
Forma del far: torre blanca sobre un edifici blanc.
Llampada: blanca. 1 esclat cada 5 segons.
Longitud de l’esclat: 32 milles.

És el far més important de Catalunya.

Dalt del promontori del cap de Sant Sebastià, a una alçada de 168 metres sobre el nivell del mar, és el far que té més projecció lumínica de tot l’estat espanyol i un dels de més gran abast del món. La longitud teòrica de l’esclat és de 32 milles, però es veu, a la pràctica, a més de 50 milles, perquè està situat molt alt i gràcies a la seva potència lumínica. És un far catalogat de gran far de 1er ordre i constitueix, des de la seva construcció, a mitjan segle XIX, el punt de referència internacional de l’extrem SW del golf de Lleó.

Va ser inaugurat l’1 d’octubre de 1857, i es troba en un paratge de molta significació marítima perquè és en un punt estratègic del pas de les embarcacions que van i vénen cap a Marsella, Gènova i Còrsega.

Des de l’edat mitjana sempre ha estat ocupat aquest promontori com a lloc d’observació i guaita del pas d’embarcacions. Fins i tot, l’ermità que es va instal·lar al segle XVII en aquest contorn, feia funció de sentinella, donant l’avís als veïns del rerepaís, de possibles incursions de pirates o naus sospitoses.

El far està sobre un penya-segat, molt escarpat, de color vermellós rosat, que avança cap el SE. Molt a prop seu, a uns 500 metres al nord, hi ha l’ermita de Sant Sebastià.

Està format per una torre cilíndrica blanca de 12 metres d’alçada, situada al bell mig d’un edifici blanc amb teulades vermelles. La seva llum és el punt de referència dels vaixells que hi recalen de nit, per poder cercar refugi al port de Palamós, quan bufa vent del nord al golf de Lleó. Malgrat la seva importància, no va ser electrificat fins l’any 1940, amb una làmpada de 3.000 W.

A prop també hi ha la instal·lació del radiofar, posat en funcionament l’11 de desembre de 1970. Està conjugat amb els rafiofars de Maó i del Llobregat.

I un hotelet deliciós, l'Hotel El Far, en un altre post, més endavant, us en parlaré.... i del postaler!! veureu quina potència....

Far de les illes Medes

Far de les illes Medes (far 31300/E) Estartit-Torroella de Montgrí
Situació: illa Gran L: 42º02’N / l: 03º13’E.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 86,23 metres.
Forma del far: edifici de maons i torrassa.
Llampada: blanca. Grup de 4 esclats cada 24 segons.
Longitud de l’esclat: 14 milles.

Un dia de principis de desembre, sota un cel de llet blanca i fresca... el far de l'illa Meda Gran, a l'Estartit, amb una alçada de 86,23 metres sobre el nivell del mar, i a 10,55 sobre el terreny.

Amb el port de l'Estartit quasi desert, cristal·lí de solitud, i les embarcacions cobertes i amarrades, no vam poder acostar-nos-hi...

Llavors, el trípode plantat a la platja de pedres, teleobjectiu en ma, vam capturar-lo en la distància i n'hem fet una ampliació per a mostrar-vos-el... Aquest far va ser inaugurat l’1 de juny de 1868.

Junt amb el far de Roses, al qual està enfilat, marca l’ansa sud del golf de Roses. La rellevància geodèsica d’aquest far, a més de delimitar la banda sud de la corda lumínica del far de Roses, és perquè també delimita la banda sud de la corda lluminosa del far de cap Creus. D’aquí la seva importància. També assenyala el freu de les illes Medes amb la costa de Torroella.

Va ser el darrer far inaugurat dintre del regnat d’Isabel II, impulsora del Pla de Fars i Llums de la Costa, ja que tres mesos després va esclatar la revolució liberal que la va fer fora del país.

En canvi, va ser un dels primers fars que es va quedar sense personal permanent vivint-hi, i el manteniment va passar a dependre del faroner de Roses. Cada setmana hi anava a renovar el combustible a bord d’un petit vaixell i com que el 29 de novembre de 1933 va patir un naufragi, i atesa la problemàtica de l’aïllament del far, es va decidir que el manteniment es fes des de l’Estartit.

El 1982 es va col·locar un sistema lluminós, alimentat amb energia solar, un dels primers a tot l’Estat.

Deu ser per això que fa la sensació de que li manca la cúpula??

Marc Soler, Els Fars de Catalunya

La Lidia em fa arribar un vídeo,
en el que el periodista Marc Soler ens parla del seu llibre, i també de fars catalans i el que representen en la nostra història.

M'ha semblat interessant i he volgut compartir-vos-el:

Des de Vilaweb: La història dels fars del litoral català està molt lligada a les maneres de viure dels pobles costaners del país. El periodista Marc Soler repassa aquesta història al llibre 'Els fars de Catalunya' (La Magrana).

GR-92, Camí de Ronda

Va sorgir de sobte en un revolt de la carretera: el Far de Roses,

entre les cases desordenades que s'han anat apilant amb els anys a l'extrem més oriental de Roses, sota l'antic castell medieval de la Trinitat (que, tot sigui dit de passada, ja havia albergat un far en forma de torra en aquells temps, que s'usava per a guiar la navegació costanera i vigilar l’arribada de possibles pirates).

Als peus del far, una mica escrostonat pels anys i la solitud sorollosa del turisme, comença un dels més bells bocins del camí de ronda de la costa catalana, el GR-92 Mediterràni que uneix Roses amb Cala Montjoi.

El caminoi, troquel·lat a la roca i a poca alçada del mar, resegueix metòdicament el reialme de les aus aquàtiques, les gavines, que tenyeixen de regalims àcid i blanc, la rocalla que emergeix a pocs metres de la costa.
I s'endinsa en cales petites de bellesa tranquil·la, i s'enfila a les puntes més escarpades del paisatge lunar que acompanya fins a Cap de Creus. Pins roca i oliveres, abismes mediterranis. És especialment màgic si el passeges a la posta.....

De tornada, negra nit, el far et fa l'ullet des de lluny, jugant a cuit i amagar entre les cases. És un far de lampada blanquíssima, ara un de llarg, ara tres més petitons...

Quan hi arribes, fosc, et somriu encara entremaliat, i es disfressa de boira i humitat, fent-se l'interessant dins la nit.

Et fa somriure, i t'omple d'aquella mena de sentiment inconsistent que en podriem dir.... felicitat.

El far de Roses, tant oblidat i tant tendre

Far de Roses (far 31610/D) Roses

Situació: punta de la Bateria o Blancals L: 42º14’N / l:03º10’E.
Alçada del foc lluminós sobre el nivell del mar: 23,70 metres.
Forma del far: torre cilíndrica sobre una casa blanca.
Llampada: blanca. Un senyal llarg de 6" i tres de curts d'1" amb ocultacions d'1,5".
Longitud de l’esclat: 12 milles.

L'u de setembre de 1864 s'encengué per primer cop, i la seva construcció s'insereix en el Pla estatal que es va dur a terme durant el regnat d'Isabel II.

Arquitectònicament s'assembla molt al far de la punta s'Arnella del Port de la Selva i al del cap de Creus.

La seva llum inicialment era d'oli, més tard funcionà amb parafina i a partir de 1883 s'utilitzà el petroli com a combustible. L'any 1921 s'en feu l'electrificació.

Heceta head lighthouse

Torno a parlar d'un far que no es troba aprop nostre si no a la costa oest dels Estats Units a l'estat d'Oregón, i el mar que es veu a la foto és el Pacífic.

La seva ubicació és: +44° 8' 11.33", -124° 7' 30.32"

De fet em va cridar l'atenció la foto, i primer vaig pensar que potser seria un far de França, però gratant vaig esbrinar que és un far en actiu, que va ser construït entre 1889 i 1894 i va començar a funcionar el 30 de març d'aquell mateix any.

Té una alçada de 17 m i la seva llum blanca amb una pulsació cada 10 segons arriba fins a 34 km, siguent la més potent de la costa d'Oregón. Va ser automatitzat el 1963.

Avui dia encara està en servei i l'antiga casa del guarda és un "bed and breakfast" http://www.hecetalighthouse.com/ on un encara es pot sentir com si fos el faroner.

Si en voleu veure més fotos cliqueu aquí